Entrevista a Pere Esteve

En Pere Esteve té 51 anys i és de Tortosa, de les Terres de l'Ebre. Ell és Kinesiòleg, Naturòpata, Acupuntor i Geobiòleg. Amb 21 anys d'experiència en consulta es dedica a la investigació i la millora de la salut de la persona en tota la seva integritat. Li agrada passar hores al costat del mar, per a ell, és una manera de meditar.

Hola Pere, com estàs? Tenim moltes ganes de fer-te preguntes i aquí va la primera: explica'ns què és la Kinesiologia Integrativa®

Has sentit mai a parlar del polígraf? Saps com funciona? Connecten uns elèctrodes a la persona, els quals mesuren els canvis en l'impuls del sistema nerviós i en el pols de la persona quan diu alguna cosa que no és certa o que li provoca tensió. Quan les persones diem alguna cosa que no és certa ens estressem. En estressar-nos es produeixen uns canvis fisiològics i biològics al nostre cos, perquè ens hem d'adaptar a aquella afirmació incoherent amb nosaltres.
La Kinesiologia bàsicament és això. La diferència és que el polígraf és el conjunt terapeuta-persona, no la màquina. Nosaltres fem el mateix, donem unes informacions-estímuls al cos i recollim la resposta que ens dona aquest a través de les nostres mans mitjançant un senzill test muscular. Segons els estímuls que li fas a la persona, si al cos li ressona o l'estressa, perdrà força muscular. Per tant, en estirar els braços es produeix una diferència de longitud. D'aquesta manera, obtenim la mateixa resposta que un polígraf, però a través de la força del múscul. Amb tot això fem un testatge.

Què es pot resoldre amb la Kinesiologia Integrativa®?

Insomni, al·lèrgies, ansietat, estrès, candidiasis, paràsits o fongs, fibromiàlgia, problemes estructurals del cos, dolors musculars i articulars, artritis i artrosis, acumulació de metalls pesants, intoxicació química, síndrome d’intoxicació química múltiple, sensibilitat electromagnètica o geopatologies.

En què es diferencia la teva teràpia de la que ofereix la medicina tradicional?

No té res a veure. Justament la Kinesiologia és l’antítesi a la medicina convencional, perquè aquesta fragmenta molt a la persona. Un kinesiòleg és tot el contrari: integra tots els cossos de la persona i no pot treballar una part si no la veu en totalitat i no veu com aquella part afecta les altres. Nosaltres integrem totes les parts de la persona. En canvi, la medicina al·lopàtica fragmenta la persona per a treballar-la en especialitat.

“Un canvi saludable pot provocar un canvi d’actitud, I un canvi d’actitud pot provocar un canvi en la salut”
Pere Esteve

Com és una visita de Kinesiologia Integrativa®?

Hem de diferenciar entre la primera i les segones visites. La primera visita de Kinesiologia sol ser bastant llarga, perquè primer has de fer una bona anamnesi a la persona. Estàs molta estona interactuant amb ella preguntant-li, t’explica i ho deixes tot molt detallat. Una vegada has parlat amb la persona, que pot durar una hora o més, llavors li fas el test de Kinesiologia per a saber què és el que diu el seu cos. A través del test corrobores què és el que li està passant en aquesta persona i com has de començar a treballar-ho. Una vegada has fet el testatge, t’assegures de veure quines són les informacions prioritàries a treballar. A partir d’aquí, busques les millores tècniques dins de la terapèutica natural per donar-hi solució.
La diferencia de la Kinesiologia amb una altra teràpia, és que sempre vas treballant el que el cos et diu que has de treballar per a ficar-se bé i deixes que sigui el cos el que decideixi el que s’ha de treballar.

Fas Kinesiologia, ¿per què lo de “integrativa” perquè integres tots els cossos de la persona, integres totes les parts”? Vas crear tu aquesta disciplina?

Dins la Kinesiologia cada kinesiòleg té la seva forma de treballar. Jo parteixo de la Kinesiologia holística, que és la meva base. Dins de la Kinesiologia holística, he anat desenvolupant la meva pròpia forma de treballar, que és la que ensenyo des de fa 15 anys als meus alumnes. Treballo la meva tècnica, les meves pròpies formes de testatge i, dins de la base de la Kinesiologia holística, utilitzo un sistema que es diu AR (Arm Reflex). Kinesiologia Integrativa sols és una marca registrada per poder compartir el meu aprenentatge tranquil i no tenir problemes al fer-ho. He donat formacions arreu d’Espanya i desgraciadament t’ho trobes. Hi ha altra gent que fa servir el nom de Kinesiologia integrativa, però jo soc el titular de la marca.

Per què fas el que fas? En què creus?

Faig el que faig perquè crec que em ve de família. És una cosa que l’he vist tota la meva vida a casa, perquè la meva mare era una persona molt sabia. M’he criat en un ambient en les Terres de l’Ebre, on tot el tema dels sanadors té molta tradició. Des de petit ja he tingut aquest interès per la salut de les persones, des d’una visió tradicional i usant totes aquelles eines que la naturalesa ens dona per a guarir les persones. Vaig buscar moltes vies espirituals per a fer-ho, fins que quan tenia 30 anys vaig entendre que a través de les teràpies manuals i naturals podia arribar a unificar la meva professió amb la meva vocació. Puc ajudar a les persones i alhora també poder treure una rendibilitat i poder dedicar-m’hi. Unir la meva vocació i la meva dedicació em nodreix espiritualment i humanament.

Quants anys fa que passes consulta? Quin tipus de pacient sols tractar habitualment?

Fa 21 anys que passo consulta professional.
Tracto tot tipus de pacient. El que solc treballar són pacients amb disfuncions orgàniques, físiques a tot nivell i que, moltes vegades, aquestes patologies venen a nivell de trastorns psicoemocionals.

Què és el que més t’agrada de la Kinesiologia?

La capacitat de poder conèixer, entendre i descobrir coses noves de la complexitat del cos de la persona i de l’ésser humà en cada moment. La Kinesiologia és establir un diàleg amb el cos de la persona i buscar després la tècnica amb la qual l’has de treballar per a reequilibrar-lo. Nosaltres som una intel·ligència quàntica, la nostra consciència és molt limitada, però el nostre cos és un bio-ordinador quàntic connectat amb l’univers, té totes les respostes. Però el que realment em fa aprendre molt és poder establir aquest diàleg amb el cos de la persona, perquè aprenc coses contínuament. És el mateix cos de la persona el que m’ensenya com ho he de fer, que he de fer, perquè… Moltes vegades et sorprèn i aquí està l’aprenentatge que trec. El que més m’agrada de la Kinesiologia és descobrir contínuament coses noves i moltes vegades increïbles perquè, quan les poses en funcionament, veus que funcionen.

Ens expliques algun cas que hagis tingut que t’hagi sorprès la seva evolució? Quin és el canvi més espectacular que has viscut?

Te'n podria explicar uns quants!
Per exemple, una senyora d'uns 70 anys que tenia al·lèrgies múltiples i feia 25 anys que només podia menjar quatre coses, perquè el que menjava se li posava malament. Tenia mals de cap molt forts i contractures molt fortes a la zona superior. Havia anat a molts terapeutes, molts metges i no hi havia manera de trobar el que tenia. Fins que un dia un odontòleg va dir-li que vingués a veure'm. Tot i que ella no volia venir, perquè ja havia anat a un munt de llocs, finalment va venir. Vaig començar a treballar i em va semblar que el que tenia era emocional, el seu cos no em deia res més. Vaig començar a treballar amb les emocions i al cap de dues visites no millorava. A la tercera visita li vaig dir que volia anar a casa seva, perquè em sortia que hi havia alguna antena de telefonia prop de casa. Ella em va respondre que davant mateix de casa n'hi havia una. Vaig dir-li que havia d'anar a mirar-ho, perquè em sortia que tenia tota una inflamació interna i una irritació en tot el seu sistema digestiu, nerviós i el sistema immunitari estava completament descontrolat per aquesta afectació electromagnètica. Vaig anar a casa seva i vaig veure que realment a uns 100 metres hi havia un transmissor d'una central d'una empresa telefònica. Vivia en un àtic cistellat a Barcelona brutal, però tenien molta radiació, em fonien els aparells. Vam ficar en les finestres unes cortines antiradiació. Al ficar-les, com que no hi havia tanta radiació dins de casa, al cap dels dies va començar a notar-se millor del mal de cap, li va baixar la tensió de les cervicals i en un moment determinat em va trucar i em va explicar que, després de 25 anys, s'havia pogut menjar un plat de macarrons. A partir d'aquí, va poder començar a menjar tranquil·lament i recuperar la seva vida normal.
Soc geobiòleg i també faig geobiologia, que és sanació de cases i espais. Mesuro camps electromagnètics, camps magnètics i elèctrics de les cases i també faig reformes en biohabitabilitat. Em dedico no només a sanar a les persones, sinó també en els espais on vivim, que és molt important.

Quin és el millor consell de salut que donaries a un amic?

Que sigui feliç, que intenti viure en la pau mental, que intenti obtenir la pau mental. Perquè la felicitat és un concepte efímer, però sí que podem estar alegres perquè l’alegria sí que és un sentiment. Per tant, a un amic li diria que intenti trobar la pau mental. La pau mental ens porta la serenitat i l’alegria. Quan tu vius les coses amb serenitat i alegria, per molt malament que vagin les coses, sempre et sobreposes. Realment les coses poden anar malament, però depèn de tu com les vius. Per això necessites pau mental, que avui dia molt difícil de trobar en el moment que vivim i amb tot el que estem rodejats.

Com et veus d’aquí a 5 anys? Tens algun somni?

Somnis en tinc molts, però no et puc dir com em veig d'aquí a 5 anys, ja que la vida és allò que vas creant cada dia en les teves decisions, però acaba passant allò que ha de passar. Sí que et diré com em voldria veure de cara al futur. Em voldria veure vivint més en contacte i amb harmonia amb la naturalesa, fent les meves teràpies més entremig de la naturalesa i els animals, vivint amb comunió i espiritualitat amb la natura. Així és com m'agradaria veure'm, tant de bo fos d'aquí a 5 anys, ho dubto però tant de bo.
El meu somni és trobar la pau interna, la pau mental. Construir la meva vida amb més harmonia amb la naturalesa, que és quelcom que avui en dia no és fàcil.
A partir d'aquí, vull continuar fent el meu treball, però des d'un altre punt i des d'un altre lloc.
Gràcies Pere, un plaer!